TENNIS TAULA (Table Tennis)                                

 Picture taken during the 1992 Olympic Games in Barcelona, Spain. Two competitors in action during the women's singles event © Pascal Rondeau/ALLSPORT

  Modificació del tennis jugada amb pales primes i una pilota de cel·luloide de 40 mm de diàmetre i 2,7 g de pes sobre una taula rectangular d'1,525 m d'ample, 2,74 m de llarg i 76 cm d'alçada. La taula és dividida en dues meitats per una xarxa transversal de 15,25 cm d'alçada fixada a dos pals de la mateixa mida situats a 15,25 cm per fora la línia lateral de joc. Les partides de tennis de taula es juguen a vint-i-un punts sempre que el primer que hi arriba guanyi com a mínim per dos punts; cada cinc punts canvia el torn del servei. Joc relativament modern (~1880), els britànics i els nord-americans se'n discuteixen la invenció. També és anomenat ping-pong.

 

 

     TRIATLÓ (THRIATHLON)                                   

  Cluster of pictures depicting triathletes in the three events. Swimming on the left, running at the centre and biking on the right

Competició esportiva que combina la natació (entre 1 i 3 quilòmetres, segons la categoria), el ciclisme en ruta (entre 40 i 120 quilòmetres) i la cursa atlètica (entre 10 i 42 quilòmetres). La classificació és establerta a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves.
 Aquest esport tingué el seu origen, possiblement, a Hawaii l'any 1978, quan quinze esportistes acceptaren el repte de disputar alhora tres proves atlètiques tradicionals a les illes, com són la travessia nedant de Walkiki, la volta ciclista a l'illa d'Oahu i la marató d'Honolulú. Es popularitzà als EUA i Austràlia i impactà a Europa al final dels anys vuitanta.

 

 

      TIR (Shooting)                

 A general view of the Men's 10m Air Rifle Singles Competition in Bisley, Surrey during the 2002 Commonwealth Games in Manchester, England on July 31, 2002.  © Craig Prentis/Getty Images

.Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió. Segons l'arma emprada, cal distingir el tir al blanc (silueta i precisió), el tir al vol (plat i colom) i el tir amb arc. Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola (60 trets en dues sèries a 25m; el blanc són unes siluetes d'1,60 m d'altura per 45 centímetres d'amplada, dividits en deu zones concèntriques), el tir amb pistola lliure (60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres), el tir amb carrabina amb blanc mòbil (60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig), el tir amb carrabina de calibre petit, el tir en tres posicions (dret, agenollat i ajagut, a 50 metres amb 40 trets en cadascuna de les posicions), el de fossa olímpicao Trap (al plat, a 75 metres, sobre 200 plats), skeet (a 200 plats en dues sèries de 75 i una de 50) i amb carrabina ajagut, a 60 metres

 Charan Singh of India on his way to winning gold in the Men's 50m Rifle 3 Position Singles Final during the 2002 Commonwealth Games in Bisley, England on August 3, 2002.  © Craig Prentis/Getty Images

 

      TIR amb ARC (Archery)      

Photo from the Archery Tournament - Athens 2003. © ATHOC / PHOTO: A.N.A.
 © ATHOC / PHOTO: A.N.A. 

Arma ofensiva, formada per una verga, generalment de fusta o d'una matèria elàstica, i una corda tibant fixada als dos caps. Tesant la corda fins a encorbar l'arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes. La precisió, l'abast i la força de tir de l'arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d'arcs. És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el paleolític superior. El seu ús ha perdurat fins a l'època actual entre els pobles primitius. Modernament l'arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva .

 

            VELA (Sailing)     

   Europe boats during a race. © Hamish Blair / Allsport

 Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela. Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle. Els triangles s'inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre. Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent. La sortida i l'arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l'embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m. Les sis embarcacions olímpiques són el finn, el 470, el flying Dutchman, el star, el soling i el tornado.

 

     VOLEIBOL (Volleyball)             

 Brazilian players (top) block a Russian spike during the women's volleyball match at the Centinnial Olympic Games in the Omni Coliseum in Atlanta, Georgia, America.© Mike Hewitt /Allsport

Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins. Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d'amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa. La pilota, de 66 cm de diàmetre i uns 270 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos. Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari. El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l'equip que havia de tornar-la. Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets.

 

     VOLEIBOL PLATJA (Beach Vollyball)                   

Fourth seeded Canyon Ceman helps playing partner Mike Whitmarsh by diving for the ball during their finals match against first seeded Dax Holdren and Eric Fonoimoana at the AVP 2002 Michelob Light Manhattan Beach Open Finals. © Danny Moloshok/Getty Images

 Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals. En les competicions que no estan reglades per la Federació Internacional de Voleibol, els equips poden estar formats per tres o quatre jugadors i poden ésser mixts.

Picture taken during the 2000 Olympic Games in Sydney, Australia. The Greek Women's Beach Volleybal Team, Efi Sfyri and Vasso Karantassiou, in action © International Volleyball Federation