El diari del DANI...

11/08/2004       Hem arribat a ATENES !
Hola companys
Avui, a les sis de la tarda més o menys, hem arribat a la ciutat d'Atenes. Hem hagut d'esperar dues hores les maletes,,, nosaltres anàvem en un autocar i les maletes venien darrera en un camió... i el conductor s'ha perdut!!!
Després hem anat al que serà el nostre pis, un tercer sense ascensor... té 4 habitacions, dos banys, una terrassa !!!
I ara a sopar, teníem moltísima gana, tot el dia sense menjar res....El menjador es una carpa immensa on pots gaudir de menjar asiàtic, grec o italià... i com no un McDonalds, Sabeu on hi havia una cua llarguísima? Siiiii, al McDonalds!
Sembla mentida que siguem esportistes, i que saben que aquest menjar no es gens sa, tots mengem el mateix!
I ara a dormir, demà entrenem molt d'hora! 
Petons... fins demà!


12/08/2004       Avui he vist al Jao Ming, el gegant xinès de la NBA ! 
Hola,
Avui ens hem aixecat molt d'hora! A les 7 del matí ja estàvem esmorzant... i feia molta calor, el sol "apreta" de valent!
Hem anat amb autocar a la piscina, ens escortava un cotxe de la policia... tothom s'apartava! Je, Je...
La piscina estava be, però era coberta i molt antiga. Em fet partit d'entrenament amb Croàcia, matí i tarda, hem estat bé!
A l'hora de menjar hem vist a Jao Ming ,el xinès que juga a la NBA, al Gasol amb el Dueñas...que lletjos que son tots tres! je je...
I poca cosa mes
perquè aquí tot es una mica avorrit. 
Ara em tanquen el local d'internet,  ja es hora
de plegar. Demà us explico una mica mes. 

Demà cerimònia d'obertura dels jocs...quina emoció!!!
Petons.


13/08/2004      La piscina on jugarem es la més bonica que he vist mai !
Hola coleguis!
Avui hem entrenat a una hora mes decent ... a les 12 del migdia! Hem anat a la piscina on jugarem els partits de competició i es impressionant. De les mes maques que vist a la meva vida per no dir la que mes. A tots ens a agafat un "subidon" d'adrenalina i em començat a jugar de nassos....Em jugat contra Croàcia i el Jesús, el nostre porter, a parat com mai i els altres ens hem multiplicat en les nostres feines. L'Ivan Moro a rebut un cop de colza del boia i li ha tornat amb la mala fortuna pel croata que li ha trencat el timpà. Ara son les 16:00 i marxem a les 18:00 cap a la cerimònia d'obertura i ja estem nerviosos. Ahir ens van donar les camises de la desfilada i la meva m'arribava per sota dels genolls! Quin desastre que estem fets...I això que els he donat les meves talles dues vegades aquest any. .Bé "guapos"  m'en vaig a carregar el vídeo i el mòbil perquè avui serà molt llarg això.. No us ho perdeu, com sempre...port-ho una sorpresa per fer a l' inauguració ....jejeje.
Petons.

 

14/08/2004    L'estadi estava de gom a gom. Tothom crida. La pell es posa de gallina !
Ep, companys.
Vam sortir a les 6 de la tarda de les habitacions tots ben vestits. Ens vam fer un munt de fotos, c rec que mai he vist tanta camera digital. Feia molta calor !.Els d'handbol van baixar a veure'ns ja que no venien a l'inaguració ja que avui han jugat contra Corea i menys mal que han guanyat !. 
Ens van posar en autocars i cap
l'estadi. Ens van asseure a l'estadi de gimnàstica que està al costat i a fer temps... fotos i més fotos.... Gasol, Moya, Ferrero (que avorrit), Arantxa..i molts mes.

Ens van donar una bossa de menjar que havia plàtans i magdalenes. Desprès d'una hora ens van cridar i vam començar a caminar amb molt nerviosisme. Entre nosaltres es va colar un periodista de la Ser i un policia de "paisano" que anava amb nosaltres el va fer fora, sinó, desfila amb nosaltres! Es va saltar tots els controls de seguretat que no son pocs i ens anava fen entrevistes. El policia li va dir que ho fora o tornava a espanya ja que li treia l'acreditació i es que hi han alguns periodistes que no tenen respecte per a res. 

Les noies de "sincro", que son les seves primeres olimpíades, van començar a plorar d'emoció i a tots se'ns va encongir el cor ja que son moments molt emocionants. 
Quan vam veure la recta que ens portava cap
l'estadi vam començar a cridar i a dir Espanya, Espanya, Espanya!

Sabeu? Qui es posa per la dreta te molts números per sortir a la tele... així que havien autentiques hòsties per posar-nos els primers però com som molts els de waterpolo no van poder amb nosaltres jeje. 

Per "megafonia" diuen: "Espanya"...i ja estàs dins. L'estadi esta de gom a gom i l'escridassada es "atronadora". La pell se't posa de gallina i comencem a cridar i a saludar a la multitud. Jo portava una bandera de l'espanyol a la butxaca i la trec amb ajuda del meu amic Ivan Perez. Busquem un primer pla amb les cameres de peu de pista però el pilot vermell no s'encén així que no sortim. Més enllà una camera es posa vermella i tots correm cap a ella i l'objectiu s'ha assolit...em sortit iens han vist a casa tota la família i en el meu cas tots els pericos. L'espera al mig de l'estadi va ser molt llarga però jo volia que sortís amb impaciència Grècia ja que tinc una amiga de waterpolo que volia filmar-la per desprès donar-li la cinta i que guardes aquell moment màgic.
Quant surten l'escridassada de l'estadi es increïble i tots ens
emocionem si cal un xic mes. Estic filmant però no la veig.. però veig una persona que trenca les línies i surt del grup corrents.. es ella! La Kiki! Quina abraçada mes forta. Es la seva primera olimpíada i a casa, com jo a Barcelona. L'emoció es inexplicable i no aconseguim dir-nos res. sobren paraules. Ella va marxar corrents de nou per incorporar-se al grup i jo tornava al meu lloc amb els meus. La cerimònia es espectacular quan porten la flama i baixa el pebeter ens vam quedar bocabadats. Aquest Calatrava de València, que es el que ho va dissenyar, es un crack! S'ha acabat i ara queda el més difícil. tornar!  10.000 esportistes sortint a l' hora.. quasi res. Tot esta molt ven pensat i en mig hora estem tots en autocars i cap a la Villa. 

Teníem gana. Tots cap al restaurant..10000 persones al restaurant.. quin cacau! Vaig a seure i.. al davant tenia la Kiki que m'estava filmant! Vam tenir temps per parlar una  estona i perquè saludes a la Raquel de sincro que també son amigues. Al restaurant posaven musica i van posar la cançó del Sirtaki grec. La Kiki i la Raquel van posar-se en peu i van començar a ballar aquest ball típic i tothom, de tots els països,  es van incorporar. quin munt de gent ballant a l'hora. Tots aplaudíem i el bon rotllo va ser total.

Vàrem anar a les habitacions, estàvem morts de cansament. Van pujar les noies de tenis encapçalades per l'Arantxa..i es que això es lo millor dels Jocs.. Tots som amics.!!

A les 3 ens vam posar al llit amb un somriure d'orella a orella...comencen les Olimpíades!