L’abella va pensar molta estona i no tenia cap resposta bona per donar a l’Albert. Llavors va proposar:

    - I si fem una reunió amb tots els dibuixos del país dels dibuixos animats?

A l’Albert li va semblar molt bé la idea i en dos dies ja tenien la reunió a punt.

Un cop a la reunió es van classificar en dibuixos antics i fets a mà i en dibuixos fets amb ordinador o amb programes de dibuix. Els dibuixos antics com la Heidi, en Mickey Mouse, en Tom i Jerry, en Marco ... estaven estranyats perquè no sabien per a què els havien cridat, però alhora estaven contents perquè se’ls tornava a recordar. Els dibuixos nous estaven satisfets perquè podien tornar-se a trobar tots junts. El Chin-Chan xerrava amb el Doraimon, i en Martin Misterín jugava amb les Tres Bessones

L’Albert va posar ordre a la reunió i va dir que entre tots decidissin les característiques bones de cada tipus de dibuix. Cada grup anava dient en ordre les seves característiques bones i importants i xerrant, xerrant...l’Albert va decidir que els dos grups tenien moltes coses interessants; però es va adonar que els antics havien costat més feina de fer i amb els nous mitjans es podien aconseguir més efectes especials. Tot això passava dins la tele...

Mentrestant,  a fora...

El científic va tornar a casa després de comprar fideus i va veure que algú havia pitjat el botó del seu aparell d’entrar dins la tele. Es va enfadar molt i va pensar com poder solucionar el problema, i només va trobar una solució: entrar ell mateix a dins la tele i buscar el Detectiu Connan per solucionar el misteri.