A

Introducció:   CEIP LA TAXONERA

 EL CASTELL ABANDONAT

Era un divendres per la tarda. Els nens de El Sobaró, un poble petit de l’Empordà, acabaven de sortir de l’escola. Alguns nens se’n van quedar jugant a la plaça del poble, però d’altres, com la Maria, l’Estel, el Joan i l’Oscar estaven cansats de jugar sempre en el mateix lloc. Volien una mica d’aventura. Rumiant, rumiant on podien anar, la Maria , que estava mirant atentament el castell que hi ha sobre un turó a les afores del poble, va dir: .

       - Tinc una idea. Per què no anem al castell?  
       - A mi no em fa gaire gràcia – va respondre el Joan.
       - No serà que tens por? – va preguntar l’Oscar.
       - Jo no en tinc de por, el que passa és que les coses
         desconegudes no m’agraden.
       - Doncs no es parli més i anem – va tota animada l’Estel.

Van sortir del poble sense dir res a ningú i quan ja s’estaven apropant van veure que el castell semblava un fantasma a dalt del turó. Sol i abandonat. Van pujar el turonet i es van plantar davant de la porta principal. En aquell moment el vent bufava fent un soroll misteriós.

De cop, la porta es va obrir ella sola. Els quatre amics, una mica espantats, no sabien què fer, però finalment van acabar entrant. La porta es tornar a tancar darrere d’ells fent un cop sec. Es van quedar quiets i gelats de por. De sobte, es va sentir un crit esgarrifós que sortia d’una de les habitacions del castell i el quatre amics van començar a córrer com si els persegueixi el més perillós dels monstres.


Nucli:  ESTEL VALLSECA

Van anar corrent cap a l’habitació i van veure una nena que estava cridant davant d’un llençol que es movia. Aquest llençol era un fantasama petitó que li feia mal la panxa i només volia que l’indiquessin on hi havia un lavabo.

Els quatre amics van calmar a la nena i van intentar ajudar a aquell petit fantasma que més que por feia pena.

La nena, de sobte va començar a transformar-se en un vampir que, amb aquella petita comèdia, havia volgut atreure els quatre amics per poder xuclar la sang del seu cos.

De sobte va fer acte de presència, per una finestra, el pare del fantasma petitó.

Volia salvar el seu fill que ja feia dies que el vampir li feia la mateixa comèdia. Pensava que la culpa era dels visitants i per això, com altres vegades va anar en contra d’aquells quatre amics.
Va anar contra els quatre nois com si fos Superman, fins i tot portava la S pintada al llençol. Llavors el petit fantasma va suplicar al seu pare que n o els fes res, perquè l’havien volgut ajudar, enlloc d’anar-se’n corrent.

 
Desenllaç: TORRENT DE CAN CARABASSA. Classe Espígol

Després de tot això, els nens es van fer amics dels fantasmes i la vampira i se’n van anar a explorar el castell. La Maria va dir:

-         Sento passes darrera meu!

-         Sí, Jo també!! – va dir en Joan.

L’Estel , de sobte, va dir:

-         Amaguem-nos a l’armari!!

-         Si! Però... I si ve algú? – va cridar l’Óscar

-         Va!!! – van acabar tots plegats

Es van quedar a dins de l’armari tots atapeïts i, just entrar el fantasma petitó i tancar la porta es va sentir un pet que va fer obrir de sobte la porta de l’armari.

-         Qui ha sigut!! – van dir tots tapant-se el nas – Quina pudor!!

-         Jo! – va dir el fantasma petit. – se m’ha escapat...

-         Hauríem d’haver portat mascarilles! Fa una pudor!!!

-         Va, anem a un altre armari, que aquí ens intoxicarem!! – va dir l’Óscar.

Mentre sortien corrent van tornar a sentir les passes i, ara, amb una dansa terrorífica d’acompanyament: en Frankenstein, el Godzilla i molts esquelets es passejaven per allà.

A en Frankenstein  li va caure un cargol del cap i l’Estel, la més atrevida del grup li va dir:

-         Tingui senyor, Li ha caigut aquest cargol del cap!

Es va sentir un crit:

-         Cooorten! Coorteenn! – i de cop es van encendre els llums

-         Què passa? – van dir tots espantats.

-         Estem fent un càsting per  triar els personatges de l’Hotel Krügger.

-         Tornem-hi, va! I vosaltres nens, sortiu d’aquí!

Els nens van sortir corrents, i de tanta pressa es van empotrar contra una paret, encara que el fantasma la va travessar i va dir als nens que se’n anava al lavabo, que ja no s’aguantava més i que ja es veurien un altre dia.

Els nens, amb tota la cara vermella del cop, van seguir caminant, a poc a poc per no tornar-se a fer mal. Al cap d’una estona van trobar una sortida.

Van tornar a la plaça del poble. No hi havia ningú. Ja era molt tard i van tornar a casa seva.

Els pares els van rebre molt preocupats i els van renyar molt. Els nostres amics estaven cansats de tantes aventures i els van prometre que mai més no tornarien a ficar el nas on no els demanaven.