C

Introducció: CEIPM ELS PINS

LA MUNTANYA I EL MAR

Vet aquí una vegada una família que al mes de Febrer ja començaven a programar les vacances d’estiu .Un diumenge es van reunir al voltant de la taula per parlar-ne i llavors van començar els entrebancs. Al nen que es deia  Damià li agradava la platja perquè podia nedar i pescar. A la Mercè que era la nena li agradava més la muntanya i els rius perquè podia caminar, agafar flors, veure animalets.

I a més als rius no hi havien  meduses com a la platja! Els pares els escoltaven sense donar la seva opinió.Els nens continuaven els seus raonaments perquè cap d’ells volia baixar del burro i perquè no hi havia manera de posar-se d’acord.

Mentre estaven en ple debat, va sonar el telèfon eren els avis, quan varen sentir tot aquell enrenou van preguntar que passava i els pares d’en Damià i la Mercè els hi van explicar.

L’àvia va dir que no hi havia per tant, i va continuar parlant amb la mare. Els nens no hi havia manera de que arribessin a un acord, llavors va tornar a sonar el telèfon.

Era l’avia que va dir : Ja tinc la solució...  

 

Nucli: CEIP TORRENT DE CAN CARABASSA

-  Anirem a... la casa de la cantonada!! va dir l’àvia

No!! podríem anar uns dies a la platja i uns altres a la muntanya, va dir el pare eufòric.

-  Bona idea!! Van dir els germans alhora.

-  Però on ? replicà la mare.

-  A la platja de Madrid, la més important del món!! i a la muntanya del Delta de l’Ebre, més alta que l’Himàlaia!! va dir l’àvia...

- Però què dius!! contestà l’avi – a Madrid no hi ha platja i al Delta de l’Ebre no hi ha cap muntanya!!

El menjador de la casa es va quedar en blanc uns segons, el pare rumiava mig rient de la proposta de l’àvia, els germans: la Mercè rient silenciosament i en Damià al lavabo de la pixera que li havia agafat de tant riure, però tots dos seguien prenent apunts en una llibreta.

 Finalment la mare, pàl·lida i amb un posat seriós pensava...

Mentrestant el telèfon encara hi era l’avi que digué:

-         Eeoooo, què hi ha algú ?

Seguidament s’hi posà l’àvia que preguntà......