Avui l'amic Jordi Jubany m'ha fet arribar aquest vídeo que TV3 ha penjat a Vídeos a la Carta ( 'herois qüotidians', per acabar-ho de brodar). No tinc paraules per descriure la indignació que he sentit (com a professor d'atenció a la diversitat) en veure la frivolitat amb la que un mitjà de comunicació públic tracta el treball que estan fent molts Professionals (sí, en majúscula) de l'educació. Una tasca que en debats, entrevistes (com la que es va fer al Moreno, el del Panfleto Antipedagógico) i altres intervencions d'alguns 'professionals' dels mitjans de comunicació públics del país (vegeu exemple) es desvirtua constantment. Seria possible que aquests, ni que sigui de tant en tant, facin cinc cèntims de les bones experiències educatives que s'estan portant a terme en aquest país? Que són moltes i molt bones. Gràcies.

I es que l'educació, i la solució als seus problemes, va més enllà del professorat i dels alumnes, que en aquest vídeo reben (aquests darrers, especialment) un tractament que ratlla la humiliació. Recomanaria als autors d'aquest vídeo que facin un reportatge dels alumnes escolarment fracassats que posteriorment han estat feliços i han assolit els seus objectius (com en Phelps, que en pujar al podi aquestes darreres olimpiades va adreçar el seu primer pensament per a tots aquells que, degut a les seves males notes, li havien pronosticat que mai seria algú a la vida. Per exemple). En les trajectòries exitoses de molts d'ells, probablement, els mestres en tenen una mica de culpabilitat.

Ramón Barlam. Post al Bloc Arran el pupitre http://5centims5.blogspot.com/2009/01/una-vergonya.html