EL PERIÒDICO DE CATALUNYA.
29/12/2009 Edición Impresa ESTRALLS DE LA DROGA AL BRASIL

ZOMBIS A ‘CRACOLÀNDIA’

Joves enganxats al crac malviuen en un barri històric de Sao Paulo.
 Aquest derivat barat de la cocaïna és molt addictiu i té efectes devastadors en la salut.

ANELLA RETA / AFP
SAO PAULO

Esparracats i descalços, els nois deambulen com fantasmes en un històric i decadent barri de Sao Paulo, mendicant per comprar crac, un derivat barat de la cocaïna. Mengen molt de tant en tant i dormen allà on la son els venç. El barri és conegut com a Cracolàndia, perquè és on els addictes al crac es reuneixen per fumar aquesta droga que va aparèixer el 2002 i que ràpidament va començar a causar estralls als països de l’Amèrica Llatina.
Els dies laborables, els drogoaddictes vagabundegen per la plaça de la Catedral, que comparteixen amb els transeünts que van vestits amb americana i corbata que van cap a la feina. Els caps de setmana, quan el barri queda desert, els seus matalassos tirats per terra reforcen l’aspecte lúgubre de la zona.
«Fumo i bec tot el dia», explica rient Jean Janzy a l’assistenta social de l’ajuntament que l’acaba de despertar. Jean té 18 anys i no el preocupa gens no tenir un lloc on dormir. «M’he acostumat a dormir al carrer», diu aquest nano d’aspecte fràgil, que arriba a guanyar 70 euros diaris però se’ls gasta exclusivament per comprar crac

 
Desemparament. Una noia enganxada al crac, en un carrer de Sao Paulo. Foto: AFP / MAURICIO LIMA
Tornar a veure la mare
Jean només pot comptar amb ell mateix en aquesta megalòpolis brasilera de més de 20 milions d’habitants. Rebutja menjar o una dutxa, però sí que accepta donar a l’assistenta social el nom de la seva mare: «M’agradaria tornar-la a veure».
El crac «és una droga barata que provoca una dependència ràpida i que té uns efectes devastadors sobre la salut», explica el psicòleg Wagner Abril Souto, un dels responsables del centre d’ajuda als addictes Cratod de Sao Paulo. La sensació que causa és molt forta, però passa molt de pressa, i això que porta els consumidors «a voler-ne prendre més de seguida, i per tant augmenta la seva dependència», afegeix.
«Molts es moren al carrer. Ningú els ajuda», lamenta Carlos Alberto de Silva, un sense sostre de 50 anys que últimament ha vist com el seu refugi a sota d’un pont s’omplia d’addictes i camells. Sandro Ribeiro, de 22 anys, va ser abandonat per la seva nòvia per culpa de les drogues. «Vull sortir d’aquesta situació, aconseguir papers i tenir diners per menjar», diu als assistents socials.

Agressivitat
Però no tots estan disposats a fer aquest pas. «El crac els torna agressius i és difícil accedir a ells», explica Andrei Chikhane Massan, de 24 anys, que participa en el programa municipal destinat a ajudar aquests nois i noies a deixar les drogues.
Marginació Joves drogoaddictes a ‘Cracolàndia’. Foto: AFP / mauricio lima

Una noia embarassada s’aixeca d’un bot quan veu el fotògraf i comença a insultar-lo i a tirar-li pedres. «Quan neixi, el seu fill tindrà probablement greus problemes respiratoris i síndrome d’abstinència», explica la psicòloga Fernanda Haedo, de la Fundación Manantiales.
La campanya de l’ajuntament de Sao Paulo aconsegueix petits progressos, però queda molta feina per fer. Els consumidors de crac segueixen vagant pels carrers i dormint a les voreres, mentre els veïns, que ja hi estan acostumats, aixequen els peus per evitar-los.
El ministre brasiler de Sanitat, José Temporao, va anunciar a l’octubre una inversió de poc més de 44 milions d’euros fins a final d’any per reforçar l’atenció als addictes al crac a tot el país. «És un problema gravíssim que sacseja la societat brasilera i hem de fer-hi front. Però és un assumpte complex, perquè està vinculat al narcotràfic i a la criminalitat», va declarar el ministre.