De cop va sentir-se un soroll esgarrifós. Era com l'udol d'un llop que estigués enfurismat. Els tres amics es van espantar d'allò més. Els hi tremolava tot el cos. Anna va preguntar tot espantada:

- No ho sé, però a mi se m'ha posat la carn de gallina - va dir en Carles amb veu de por.

- Apa, no sigueu "caguetes", segur que ha estat la branca d'algun arbre que s'ha trencat    va dir en Miquel, tractant de tranquil·litzar els seus amics.

- No m'ho crec - va respondre Anna -. No fa vent per trencar arbres i a més, això semblava el crit d'un animal.

En aquest precís moment es va tornat a sentir el soroll més fort i més a prop: "Auuuuuuuuuuuuuu, auuuuuuuuuuuuuuuuuuu, auuuuuuuuuuuuuuuuuuuu" .

Els tres nens van començar a córrer, darrere seu hi havia algú que els perseguia. Van pujar a un arbre que van trobar amb les branques a prop de terra. Des de dalt de l'arbre va poder veure que l’animal que els perseguia era una bèstia salvatge, un llop molt gran i enfurismat que va intentar pujar a l'arbre, però no va poder. Tenia els ulls encesos i uns ullals llargs i punxeguts.

L'Anna tenia un tros d'entrepà que li havia quedat a la butxaca del pantaló i li va donar al llop. L'animal se'l va menjar amb ganes i després se'n va anar pel mateix camí pel que havia vingut.

Al cap d'una estona van baixar de l'arbre i van adonar-se que eren com en un altre lloc del bosc, totalment diferent al primer.

Van veure una cova i no van dubtar en entrar. Només d'entrar van escoltar uns plors que semblaven d'un animal petit. Venien de l'interior de la cova i això els hi va posar en guàrdia.

- Sí, sí que escoltem - va respondre l'Anna.

- Se sent com un plany - va dir en Miquel.

- Anem a veure, tinc una llanterna que ens pot servir - va dir l'Anna que estava molt emocionada.

- Anem - van respondre els dos amics de l'Anna.

Durant uns quants metres van caminar per la cova amb la llum que feia la petita llanterna de l'Anna. Els tres amics, encara tenien una mica de por, però la curiositat per saber el que estava passant a dins de la cova els feia continuar avançant. Volien saber que estava passant allí dins. Escoltaven els crits d'un animal cada vegada més a prop i no eren només crits, semblava que l'animal estava plorant.

Quan van arribar on se sentien el sorolls, van veure un animal petit amb la seva mare. L'animal semblava que estava ferit i als nens els hi va semblar que la ferida estava produïda per un tret. Probablement fet per algun caçador furtiu. La que estava plorant, al veure el seu petit ferit, era la mare.

Als tres amics els hi va fer molta pena veure aquella imatge i mirant-se entre ells, van decidir curar el llobató. Li van rentar la ferida amb un uns mocadors de paper que portaven a la butxaca i li van fer una bena per aturar l'hemorràgia.

El petit els va mirar amb un somriure d'agraïment. La mare, encara plorant, va llepar la ferida del seu fill i després, va fer el mateix amb les sabates del tres amics.

Després de curar el petit llop van sortir de la cova. Darrere d'ells anaven la lloba i el seu llobató. Quan van arribar fora de la gruta, els tres amics van tenir una gran sorpresa. A l'entrada de la cova estava el llop, que els havia atacat abans. En aquesta ocasió no va fer res i al veure la seva femella i el seu fill, es va posar molt content. Després de mirar els tres amics amb ulls d'agraïment, la família de llops se'n va anar i es va perdre en el bosc.

Els tres amics estaven bocabadats.

- Probablement, i per això ens perseguia enfurismat.

- No ho sé - va dir en Miquel -, però mai havia viscut una aventura tan tendra i emocionant.

El que no sabien els tres amics era que encara els hi quedaven per viure moltes aventures en aquell bosc en el que passaven coses molt estranyes.

CEIP TAXONERA