| Al cap d’una hora
va començar a ploure, i com estaven perduts, van haver de dormir a la
cova que havia al bosc. A l’endemà van trobar un poble que era molt estrany. De sobte tots els habitants es van quedar mirant-los: els homes, les dones, els nens i les nenes, llavors els hi van cridar: - Forasters!!! - i els miraven d’una manera molt estranya. - Teniu cap idea nois? – va preguntar l’Anna. - No. – va dir en Miquel - Jo si, sortir corrents d’aquí. – va dir en Carles. Tots tres tenien por, per això tots tres van sortir corrent. Finalment els van capturar. Al cap d’una estona estaven tancats dins una presó, i tenien un gran problema: la seva família els estarien buscant. L’Anna se’n va recordar que tenia una llima per les ungles i la van utilitzar per llimar els barrots de la presó i varen escapar-se. Els vigilants els van veure sortir, i els van perseguir fins arribar al bosc. Quan van adonar-se que ja no els seguien, van deixar de córrer. i van continuar caminant molta estona, fins la nit. |
|||
|
- És millor que dormim una mica per recuperar energies per demà. - Va
dir en Carles. - Sí – van respondre l’Anna i en Miquel a l’hora. Van posar-se sota d’un arbre i és van adormir en poc temps. Al matí següent, és van despertar aviat. Tenien molta gana i per això anaven caminant molt lentament. Al cap d’una estona se li va acudir a l’Anna de fer una llança per pescar, però tenien un problema: no se’n recordaven d’on era el llac que en Carles havia trobat. Desprès de caminar força per localitzar-lo, van trobar un pou misteriós. Estava sense aigua. - No sembla que sigui un pou normal i corren- va dir l’Anna. Tot seguit va aparèixer una espessa boira i dins d’aquella boira hi havia uns animals molt estranys, amb uns ullals esgarrifosos. - Quina por! - Va admetre l’Anna - I tant! – va afegir en Miquel No van tenir més remei que saltar dins el pou per escapolir-se. És van adonar que hi havia una pedra més sortida que les demés. En Miquel, sense voler, la va trepitjar i és va obrir un passadís secret que parava a un laberint misteriós. Caminant per aquell passadís, els tres amics van arribar a la Casa dels Miralls. En aquella casa hi havia centenars, milers de miralls per tot arreu, al saló, al passadís, a les habitacions,…. per això tenia aquest nom. |
|
||
 |
|||
 |
|||
 |
|||
 |
|||
|
Els tres amics van intentar trobar la sortida. En Carles va relliscar,
però no va ser culpa seva, sinó d’un paper que hi havia estès a
terra. En Carles, després de donar-se la castanya, el va agafar, el va mirar i el va llegir. Va avisar al Miquel i l’Anna dient. - Miquel, Anna! Mireu sembla un mapa! - Tens raó Carles. - els altres van respondre.Van seguir les indicacions del mapa fins que van trobar la sortida de la casa. i en Miquel volia saber de qui podia ser, per això, en Carles i l’Anna van dir-li que no ho sabien, i no els hi es pera Els tres amics van començar a tenir són una altre vegada perquè a la casa no havien pogut dormir per culpa dels rat-penats. Quines noves aventures els hi esperaven? Podrien tornar a casa sans i estalvis? Com s’ho farien? Què hi explicarien als pares? Ho creurien? Què els hi dirien per haver marxat de casa sense permís? CONTINUARA ..... |
|||
 |
CEIP MAS CASANOVAS |
 |
|
